dimecres, de gener 23, 2013

Una proposta valenciana per la Declaració de Sobirania Catalana



Imaginem si s'haguera inclós algun d'aquests pàragrafs.


Al Preàmbul de la Declaració de Sobirania:

On es parla del naiximent al segle XIV de les Corts Generals o Generalitat Catalana explicar que simultàniament els valencians vam tindre una Generalitat Valenciana. Amb la qual cosa es visualitza que tenim una realitat jurídica germana, però amb sobiranies pròpies. 

On es parla que a la guerra de successió es van perdre les institucions de Catalunya, afegir que també es pergueren a tota la Corona d'Aragó. Afegir la caiguda dels Regnes de València i Mallorca.

I afegir:

Declarem la voluntat del poble de Catalunya de mantindre relacions estretes amb els pobles del País Valencià i les Illes Balears, els quals per raons històriques i culturals considerem que són pobles germans, així com subjectes polítics i jurídics sobirans propis.

divendres, de gener 11, 2013

Un dels nostres a l'Amèrica bolivariana.



Una nova alba. A destemps per l'Amèrica bolivariana.
Roger Sànchez. Edicions Tigre de Paper.

Una nova alba és un llibre que calia. Roger Sànchez ens explica a través del seus protagonistes anònims els canvis històrics i les realitats socials que s'estan visquent a l'Amèrica Llatina. És un relat fet des de baix, des del compromís amb la gent real, amb les majories que viuen, sobreviuen, lluiten i estimen a Amèrica. Perquè aquest és un llibre construït amb un munt de xicotetes històries viscudes en nombroses experiències personals de l'autor. I aquesta és la clau d'aquest llibre. Perquè no és el mateix veure i viure el món des de dalt, des dels hotels, des de les rodes de premsa, els anàlisis i les càtedres, que viure i veure'l a l'altura de la gent. Aquest és el mèrit d'Una nova alba. Un llibre escrit des del compromís, des del compartir alegries i patiments. Als dies de sol i a les nits més fosques. Amb aquest llibre viatgem per les carreteres i camins del Sud coneixent què pensen i com viuen els nostres, els nostres germans d'allà. La gent de baix, les majories, els pobles, els pobres.

Una nova alba té dos grans protagonistes: Veneçuela i Colòmbia. El dia i la nit, la guerra i la pau, el socialisme i el neoliberalisme. Dos països germans que ens mostren clarament el drama d'un continent que ha patit cinc segles de guerra i soledat. Un Macondo sagnant del qual Colòmbia encara no ha pogut eixir-se'n. Veneçuela, en canvi, reprèn els somnis de la Unitat Popular i ha aconseguit alçar el continent sencer.

El llibre s'estructura en base als viatges que en Roger va fer per l'Amèrica entre 2004 i 2010. Comença recordant el continent que hi havia fa trenta anys quan ell va nàixer, al 1980. En aquell any era un continent dominat per la pobresa i les dictadures. Però quan fa els seus viatges, ja Veneçuela, Equador, Bolívia, Argentina i Uruguai caminen per camins propis. Els dies d'abril de 2002, quan el poble veneçolà s'enfrontava al feixisme, a casa nostra el Roger i els seus companys es mobilitzaven per companys catalans que havien sigut detinguts i torturats. Els dos camins de lluita acabarien trobant-se.

Al 2004 Roger i tres companys hi són a dalt del barri de La Vega, a Caracas. Aquest és un barri popular, un “cerro”, una “favela”. Un barri que la majoria de caraquenys de classe mitjana mai s'han atrevit a visitar. Doncs des d'allà dalt començarà el llibre. I per això precisament ens trobarem amb les realitats que els intel·lectuals i periodistes convencionals mai coneixeran. Allà és on escolten que la revolució bolivariana no va començar amb la victòria electoral de Chávez al 1998. La rebel·lió va començar al 1989 amb l'alçament de tot un poble contra el neoliberalisme en el tràgic i èpic Caracazo. Eixe any els quatre catalans de La Vega es troben amb els dos valencians de El Guarataro. Al barri és on escriuen cartes que més val no llegir. “Busetas”, “buhoneros”, venedors de mandarines, “guaguas”, balls, baralles. La vida quotidiana dels llatinoamericans va passant per cada pàgina. És a Bogotà on celebra la Diada amb calçots i paelles. Al Cabo de la Vela es banyen sota la pluja, front als riures de la gent del poble, els mil·lenaris wayuús. A Quito balla ball de bastons. A Santiago, Lima i Montevideo visita els museus de la memòria, on es guarden els somnis d'una generació esborrada. Passa també per la Cajamarca on Bolívar diria: “Ojalá que en el Perú y en América hubiera el patriotismo que tienen los catalanes”. A Bolívia coneix com els cooperants de les ONG espanyoles i europees viuen fent-se els experts en tot i els compromesos en res. A La Paz parla amb els refugiats del Cop a Hondures. Descobreix fàbriques i hotels sense patró a Buenos Aires i la "implacable omnipotència de la Mare Terra" al Salar d'Uyuni. Roger va recórrer des de les mines del Potosí a la tomba del Ché, dels supervivents del tsunami a "Las Madres de la Plaza de Mayo” i els tupamaros. Fins arribar a Barcelona, on va participar al bloqueig del parlament català i on seria detingut per fer de piquet a la vaga general de 2012.

És en aquestes experiències compartides on els germans es troben i es reconeixen. Una nova alba és l'altra història. La nostra història. A aquest llibre trobarem moltes de les claus per entendre el renaixement bolivarià a l'Amèrica Llatina. Però paral·lelament també trobarem algunes de les claus per entendre el fenomen que avui protagonitza la Unitat Popular a casa nostra. Com a Heròdot i com a Kapuscinski, el món li ha ensenyat a Roger humilitat i encontres extraordinaris. I també estima, com ell mateix ens explica: “com més viatjo, més m'agrada descobrir món, societats i maneres d'entendre la vida. I al mateix temps, i per aquesta mateixa raó, més m'estimo la meva terra i veig la necessitat de lluitar per ella”.

David Segarra.

Editorial Tigre de Paper.